mercoledì 4 aprile 2012

Rh negativo - Rh negatiu


Risultati immagini per dipinto di un parto

L'altro giorno, nella sala insegnanti della scuola dove lavoro, ho trovato un pacco molto voluminoso indirizzato a me. Guardando di tanto in tanto attraverso le grandi finestre della sala affacciata sull'Arno, ho scartato il pacco: era un testo universitario di Biologia.
Chissà perché, fra tutti gli insegnanti di scienze della scuola, il rappresentante lo ha regalato proprio a me. Gli sarò stata simpatica?
Ho portato a casa il librone e la sera stessa gli ho dato uno sguardo rapido. Per caso, i miei occhi si sono soffermati sul paragrafo Rh e incompatibilità e ho letto:
Può verificarsi una malattia emolitica nel feto o nel neonato se il sangue di una donna è Rh negativo, se porta in grembo un bambino Rh positivo e se, in precedenza, ha avuto un figlio con sangue Rh positivo.
Per il lavoro che faccio, queste cose le sapevo già e le avevo ripetute per anni ai miei studenti, ma fino a quel momento non le avevo mai collegate alla mia nascita.
Chiamai immediatamente mio padre, il quale mi confermò che il sangue di mia madre apparteneva al gruppo Rh negativo, poi chiamai mia sorella, la prima di tre figli, la quale mi comunicò che il suo sangue è Rh positivo.
Non ci potevo credere. Dato che anche il mio è Rh positivo, durante la seconda gravidanza di mia madre, nel suo sangue si erano sicuramente formati degli anticorpi in grado, attraverso la placenta, di distruggere i mie globuli rossi.
Sarei dovuta nascere con delle patologie gravi o addirittura morire. Invece sono nata sana, ma prematura.
Dovevo venire al mondo alla fine di agosto, ma una sera di metà luglio, mentre prendeva il fresco seduta davanti a casa, chiacchierando allegramente con le vicine, mia madre ha avuto delle coliche molto dolorose. Chiamato d'urgenza, il vecchio dottor Rossinyol escludeva che potessero essere doglie, pensava piuttosto si dovesse trattare di un problema intestinale e, per questo, le fece
somministrare alcune lavatives1. Ma i dolori di mia madre aumentavano sempre di più.
Allora mia nonna, molto saggiamente, chiamò Anita, la vecchia llevadora2 del paese.
Anita era una donna bassina e non molto bella, era molto seria e riservata ma, appena le si dava confidenza non smetteva di parlare. Un giorno, era arrivata in paese da non si sa dove con suo marito barbiere.
Aveva una gran passione per il proprio lavoro e da sola era stata capace di far nascere i bambini di tutto il vicinato. L'ho conosciuta quando ero piccola, era lei a farmi le punture quando ero malata. Io avevo paura di Anita, nonostante fosse molto gentile con me e mi dicesse sempre:
- Quan vas nèixer eras la nena mes petita i mes maca del poble3.
Sono nata all'alba di una giornata torrida. Ero minuta, pesavo solo due chili. Dormivo sempre.
Tutti, compresi il Dottore e la levatrice, temevano che morissi. Dato che negli anni cinquanta, nel mio paese, non c'erano incubatrici, per tenermi al caldo mi hanno coperto con vari strati di vestitini di lana.
Poi mio padre mi metteva delle goccioline di collirio per svegliarmi all'ora giusta, dovevo mangiare e crescere. Sembra che mi sia attaccata con facilità al seno di mia madre e abbia cominciato subito ad aumentare di peso.
Ancora oggi, tutte le volte che torno in Catalogna a trovare mio padre novantenne, ora vedovo, lui mi ricorda sempre di quando sono nata dicendomi:
- Eras molt maca, la pell clara i els cavells negres , el cap rodonet i el cos molt petitet. Dormias sempre, pero quan jo et posave les gotetes els teus ulls eran com dues estrelletes4.
Con il libro di Biologia in mano mi è stato chiaro il perché della mia nascita prematura:
dovevo stare male nel grembo di mia madre, ero debole ma sentivo un impulso che mi spingeva fuori, dovevo uscire prima che gli anticorpi distruggessero i mie giovani globuli rossi.
Ho riconosciuto in quell'impulso la forza che c'è ancora in me, la voglia che ho di andare avanti.
Ho ripreso il libro di Biologia e, accarezzandolo, l'ho ringraziato per avermi fatto capire che sono una donna felice perché  ho lottato per poter nascere e ci sono riuscita.

1 Clistere
2 Levatice
3 Quando nascesti eri la bimba più piccola e più bella del paese
4  Eri molto bella, la pelle chiara e i capelli neri, la testina rotonda e il corpo molto piccolo. Dormivi sempre, però quando ti mettevo le goccioline i tuoi occhi erano come due stelline.


Rh negatiu
L'altra dia, vaig trobar un paquet molt gros per a mi, a la taula de la sala de professors de l'escola de Firenze on treballo. El vaig obrir mirant el riu Arno des de els grans finestrals.
Era un llibre molt gruixut de Biologia, de nivell superior. No sé perquè l' home de l' editorial me'l va regalar només a mi entre tots els profesors de ciències naturals. Pot ser li vaig caure bé.
Vaig portar a casa el "totxo". Abans d' anar a dormir vaig mirar rapidament el llibre. Per casualitat els meus ulls varen caure sobre un capitol que deia: Rh i incompatibilitat.
Vaig llegir:
El nadó o el fetus poden tenir una malaltía o fins i tot poden morir, si la sang de la mare es Rh-negatiu, si el fills que porta a les entranyes es Rh-positiu i si abans habia tingut un altre nen amb sang Rh-positiu.
Tot això ja ho sabia, però mai ho habia relacionat amb el meu neixament.
Vaig telefonar deseguida al meu pare, ell em va dir que la meva mare tenia la sang del grup Rh-negatiu.
Després vaig trucar a la meva germana gran, que es la primera filla. Ella em va dir que el seu grup es Rh-positiu. No m'ho podia creure. Jo soc la segona filla i tinc la sang del grup Rh-positiu, per lo tant havia d' haver tingut una malaltía greu o havia d'haver mort, ja que durant el segon embaràs de la meva mare segurament s'habien format anticossos que destrossaven els meus globuls vermells. En camvi vaig nèixer sana però prematura.
Jo tenia que nèixer a finals d' agost. Una nit de mitjans de juliol, la meva mare, mentres prenia la fresca sentada en el portal de casa, parlant alegrament amb alguna veina, va sentir unes punxades molt fortes a la part baixa de la panxa. Van telefonar al metge del poble. El vell doctor li va dir que no era res relacionat amb el part, eren només dolors intestinals. Li va fer una lavativa i se'n va anar a casa seva, pero els dolors cada vegada eren mes forts, llavors la meva avia, que era molt sabia, va anar a buscar a la llevadora del poble.
La llevadora,Anita, era baixeta i gruxiuda, sempre estaba seriosa, però quan neixia un nen parlava sensa parar. Es veia que li agradaba molt la seva feina, havia ajudat a nèixer a totes les criatures del poble.
Anita em donava injeccions quan jo era petita. Jo tenia por d'ella encara que sempre era molt amable amb mi i em deia:
- Quan vas nèixer eres la nena mes petita i mes maca del poble.
Vaig nèixer a la matinada d' un dia molt càlid. Era molt petita nomès pesava dos kg. Dormia sempre. Tothom, tenia por de que em morìs, doncs en els anys cinquanta no hi habien incubadores, me van posar vestidets de llana per escalfarme.
El meu pare de tant en tant em posava unes gotetes als ulls per despertarme. Tenia de menjar i creixer per poder-me salvar. Diuen que em vaig enganxar deseguida al pit de la meva mare i que vaig començar molt aviat a aumentar de pes.
Cada vegada que vaig a Catalunya a veure al meu pare, em parla del meu naixement dient:
eras molt maca
la pell clara i els cavells negres
el cap rodonet i el cos
molt petitet
dormies sempre
pero quan jo et posava les gotetes
els teus ulls eren com dues estrelletes
Amb el llibre de Biologia a la ma he vist clar el perque del meu neixament prematur:
Segurament que no hi estava bè dins del cos de la meva mare, em sentia débil, però un impuls molt fort em tirava cap en fora, tenia de sortir abans que els anticossos de la meva mare eliminessin els meus globuls vermells.
He recunegut en aquest impuls la força que tinc a dintre meu i les ganes de tirar sempre endavant
He agafat el llibre de Biologia, le he acariciat i li he donat les gràcies per haber-me fet comprendre que soc una dona feliç perque vaig lluitar per néixer i ho vaig aconseguir.






1 commento:

  1. Fina,
    m'ha encantat el teu escrit. Jo també sóc Rh-negatiu deu venir de família. Els meus tres fills son Rh-positius.

    RispondiElimina